30è GIFF del 25 al 29 de setembre de 2018 EL TALENT ÉS LA CLAU DEL FUTUR
30è GIFF  del 25 al 29 de setembre de 2018EL TALENT ÉS LA CLAU DEL FUTUR

MADE IN COSTA BRAVA  -  CLAUSURA FESTIVAL

OPENING // CURTS // DOCUMENTAL // EXPERIMENTAL // D.O. // SÈRIES // VIDEOCLIPS // JEWISH // HANDICAPPED // INFANTS // COSTA BRAVA - CLAUSURA // FICGLB

La COSTA BRAVA, el PIRINEU i GIRONA, acull rodatges de tot tipus de producció. La idoneïtat del seu paisatge, el seu clima i la seva llum, atrau i inspira pel·lícules que s’han convertit en èxits internacionals.
Grans pel·lícules de Hollywood, cinema d’autor, documentals, publicitat, curtmetratges, videoclips, sèries... han tingut per escenaris la Costa Brava Girona i el Pirineu. Aquesta secció evoca obres localitzades aquí al llarg de la historia del cinema fins les més actuals.

Enguany restaurem una pel·lícula rodada a Girona fa cinquanta anys.

DISSABTE 1 d'octubre de 2016 a les 18h.

CINEMES ALBENIZ per la Plaça de la Independència 10

Pel·lícula de Clausura del Festival

Jaume PERACAULA, Silvia QUER, Isidor LLORCA, Jordi LLADÓ, Lluís VALENTÍ, Jordi SARASA

AMOR ADOLESCENTE

Director JORDI LLADÓ

Guió Josep Maria Gironella. Guió tècnic Jordi Lladó i Josep Pujadas

Tècnic Jaume Peracaula. Càmera Jordi Sarasa

Secretàries de rodatge Maria Àngels Bancells, Maria Neus Serra.

Repartiment Jessy Portas, Kelly Llaveria, Quico Viader, Pere Villet, Mercè Viñas, Isidre Vicens, Carles Vivó, Narciso Dalmàs, Luisa Carreras, Jordi Sitges, Montserrat Artigas, Laureano Padrosa, Pepis Cama, Xavier Carreras, Pili Loren, Francesc Almagro, Núria Vilagran, Montserrat Huguet, Magda Roca. 

Producció Jordi Sarasa. Productora titular J. M. Forn. Durada 67'.

Sinopsi El film relata la vida d’un seminarista i la seva història d’amor, cap a una adolescent que respirava aires de llibertat, en plena època franquista.  

 

FESTIVAL DE CINEMA DE GIRONA RESTAURA “AMOR ADOLESCENTE”

Pel·lícula rodada fa cinquanta anys a Girona, amb guió de Gironella, ha iniciat un procés de destrucció irreversible, el del “síndrome del vinagre” que el portaria a la seva destrucció, si no fos per aquesta restauració.

 

La versió restaurada del llargmetratge Amor adolescente, es projectarà a la clausura del Festival de cinema de Girona el dissabte 1 d’octubre als Cinemes Albèniz, dins la secció “Made in Costa Brava Girona”. 

El motiu d’aquesta restauració és per la pròpia deterioració de l’original i sobretot perquè el negatiu de so ha iniciat un procés de destrucció irreversible del síndrome del vinagre. Si no fos per la restauració, desapareixeria aquesta prova que va desvetllar el jove talent emergent de Girona. Excepte el seu Guionista, Gironella, aquest talent va desenvolupar una llarga carrera artística amb èxits per tot el món, després de l'Amor adolescente
El guió és de l’escriptor Josep Maria Gironella autor gironí reconegut arreu per novel·les com Los cipreses creen en Dios (1953), Un millón de muertos (1961), Ha estallado la paz (1966) i més endavant Los hombres lloran solos (1986), entre altres; guanyador d'un Premi Planeta i un Nadal.

A partir del Premi del Festival de Blanes per la pel·lícula El pobret, Lladó va accedir a Gironella per encarregar-li un guió. L’escriptor var redactar un argument de manera personal i lliure de vuit pàgines sense partir de cap idea prèvia del director. Una història que podria tenir elements autobiogràfics de l’autor que havia sigut seminarista. A partir d’aquest tractament, Lladó i Pius Pujades varen desenvolupar el redactat del guió cinematogràfic.

Va ser un rodatge amb característiques amateurs, però va tenir un acabat professional en els millors Estudis cinematogràfics del País, Foto Film, la Voz de España. El seu circuit comercial eren a sales de cinema d'Art i Assaig. La producció es va desenvolupar a partir de la inversió de privada de Jordi Sarasa, com una mena de mecenatge. Sarasa, a més de la producció va manejar la càmera en el rodatge. Per poder comercialitzar professionalment la pel·lícula a les sales de cinema, l’obra es va allotjar dins la titularitat de la productora de Josep Maria Forn, director-productor en ple èxit amb la recent obra La piel quemada (1967).

Els demés participants eren joves d’entre els quinze i vint anys.

El director Jordi Lladó, entre els quinze i vint anys, havia realitzat varis curtmetratges de ficció a la ciutat de Girona. Entre el 1960 i el 1973 va rodar De 15 a 16 anys (1962)La mare (1963)El pobret (1964). Va treballar sempre en castellà, com manava el règim, però les primeres pel·lícules que eren sense diàlegs i amateurs, les va titular en català i els crèdits també els va graficar en català. Eren films que no tenien un circuit comercial, es podien veure en els concursos d’aficionats i entre amics.

Després de l’Amor adolescente va muntar el Grup de Girona que varen produir tres curtmetratges i va desenvolupar una llarga carrera com a documentalista a Televisió Española, que va destacar per la creació d’obres de caire personal amb un discurs propi. Destaca especialment per haver entrevistat i documentat en diverses ocasions a Salvador Dalí i Josep Pla. Va realitzar altres documentals de caire historio biogràfiques sobre Cinto Verdager i Freud.

Lladó es manifesta profundament atret per la carismàtica intel·lectualitat de Pla, especialment en la seva conversa i per la senzillesa de Dalí que contrasta amb l’espectacularitat de com es presentava en públic.

En aquest inquiet grup adolescent, destaca Jaume Peracaula, tenia 18 anys i exercia de tècnic. Peracaula, a partir del Amor adolescente ha desenvolupat una exitosa carrera com a director de fotografia, essent considerat un dels millors del cinema espanyol. Té una llarga carrera amb destacats títols com Bilbao (que la va rodar amb la mateixa càmera d’Amor adolescente)CanicheMater amantíssimaEl niño de la luna, etc.

La interpretació va càrrec principalment per joves gironins que en la seva vida personal conviuen en un context similar al dels joves de la pel·lícula. La resta del càsting, també amb no professionals, estava fet amb bon criteri.

Quico Viader, un jove gironí amb un bon rol a la pel·lícula va desenvolupar una brillant carrera d’actor, va protagonitzar un Rei Lear i altres obres en el teatre, també va formar part del repartiment de pel·lícules de l'Escola de cinema de Barcelona. Va ser una carrera molt curta, perquè es va retirar del sector tres anys després; no per falta de talent, ni per falta d’èxit. L'ofici en sí mateix, és difícil, i se li varen presentar oportunitats en altres sectors.

 

El film

El rodatge es va iniciar el 1965 i perllongar fins el 1966, plena època franquista. Previ al Maig de Paris 1968, l’esperit falangista començava a desprestigiar-se. La gauche divine, els moviments estudiantils i la nova cançó, estaven portant aire nou, per sortir de l’afogament de la dictadura. Amor adolescente contrasta la vida estudiantil amb la del Seminari, mostrant, discretament, els nous estils d'una joventut que es volen obrir per nous camins, contraris als establerts.

L’estil de la pel·lícula està prop del neorealisme italià, però ja comença a anunciar la modernitat de l’Escola de cinema de Barcelona i la nouvelle vague. És l’època de La piel quemada de Forn i Noche de vino tinto de Nunes, les dues del 1967. Amor adolescente es va estrenar a Girona el 27 de novembre de 1969 al Cine Oriente, en un context d’Art i assaig.

La pel·lícula va ser vista per Berlanga en els Laboratoris i va alentir als Jordis, Lladó i Sarasa, a professionalitzar-se tot mostrant-los-hi les millors portes.

 

La restauració

La restauració de la pel·lícula la porta a terme Rescat Films, Isidor Llorca i Tito Llorca responsables d’aquesta restauració amb una gran trajectòria en el món de la conservació cinematogràfica. Paral·lelament estan treballant els fons fílmics de la Filmoteca de Cuba, d'Andorra, d'España i de Catalunya.

El so anirà a càrrec de Jordi Daura, dels Estudis Sonygraf.

A la restauració hi col·labora Jaume Peracaula.

El pressupost de la restauració és de 20.000€ i està sponsoritzat per capital privat.

Dossier de premsa
DdeP Amor adolescente.pdf
Documento Adobe Acrobat [644.7 KB]

*El programa pot ser modificat, si hi ha causes que ho justifiquin.